Metodologia
En resum
Aquesta pàgina explica d'on surt cada xifra d'aquesta web i què no pot dir. En una frase: publiquem dades fiscals municipals de fonts oficials, cadascuna amb la seva font enllaçada i el seu nivell de confiança, i quan una dada no la tenim o no la podem sostenir ho diem en comptes d'omplir el buit. Hi ha quatre blocs: com treballem en general, com es calculen els escenaris comparatius, com obtenim cada tribut un per un, i el llistat de fonts.
Com treballem, en general
Una dada absent és millor que una dada inventada
És la regla que mana per damunt de les altres. Aquesta web no intenta tenir-ho tot: intenta que el que hi ha sigui correcte. Si no hem trobat una ordenança, si el text és ambigu o si dues fonts es contradiuen, la casella es queda buida amb el motiu escrit en comptes de posar-hi una estimació. Un total al qual li falta un component no es mostra com a total. I quan falta una dada, la falta és nostra, no de l'ajuntament: vol dir que encara no l'hem localitzada o comprovada.
Els nivells de confiança
Cada xifra porta enganxat un nivell que diu quant ens en refiem i per què. No és decoració: els quatre primers es publiquen com a número i els últims no es publiquen mai com a xifra, encara que el tinguem guardat.
| Verificat | Una persona ho ha comprovat directament contra la font | Es publica com a xifra |
| Validat | Coincideix amb una font oficial independent | Es publica com a xifra |
| Concordant | Dues extraccions independents hi coincideixen | Es publica com a xifra |
| Extret | Extret d'una única lectura, dins de rang de sanitat | Es publica com a xifra |
| Aproximat | La xifra surt d'un càlcul, no d'una lectura directa: hi entra un factor que canvia de cas a cas — la fórmula de l'ordenança (per exemple, segons el carrer) o la reducció que la llei aplica després d'una revisió cadastral. Dona l'ordre de magnitud, no el cèntim. | Es publica com a xifra |
| Sospitós | Fora de rang esperat, o dues lectures independents discrepen | No es publica com a xifra |
| No determinat | L'ordenança no fixa una xifra concreta per aquest concepte | No es publica com a xifra |
| Absent | No s'ha localitzat cap font per a aquesta dada | No es publica com a xifra |
Quin exercici estàs mirant
El selector de dalt canvia l'exercici de tota la pàgina. L'any per defecte és el darrer amb sèrie completa de les fonts estatals. Els tributs que venen d'ordenança municipal (residus, guals, clavegueram) no els tenim tots cada any, així que si per a l'any demanat no hi ha ordenança es mostra la de l'any més proper dins d'una finestra de cinc anys, sempre dient de quin exercici és. Mai s'actualitza una xifra vella fent veure que és de l'any que mires.
Què fem quan dues fonts no coincideixen
Passa sovint, i no es resol fent la mitjana. Si l'ordenança municipal i les dades del Ministeri d'Hisenda donen tipus d'IBI diferents, mana l'ordenança: és la font original i és el document que et poden oposar. Si la diferència passa del 20%, no publiquem cap de les dues fins a comprovar-ho a mà. I quan una xifra s'ha extret dues vegades de manera independent i les dues lectures no coincideixen, la xifra baixa a «sospitosa» i no es publica, encara que una de les dues sembli bona.
Si veus un error
Escriu-nos. Es revisa i, si és un error, es corregeix o es retira la xifra — i mentre es comprova, es pot retirar de la publicació sense esborrar-la de l'origen. Aquesta web és pública precisament perquè es pugui revisar des de fora. elsrebutscat@protonmail.com
Els escenaris comparatius
Els escenaris comparatius són 5 perfils sintètics de llar que s'apliquen igual a qualsevol municipi, per veure què pagaria exactament el mateix tipus de família a cada un. No és una simulació del teu rebut real: és una eina per comparar municipis sota el mateix supòsit.
Els 5 perfils de llar
Cada escenari fixa un supòsit de llar — valor de l'habitatge, nombre de vehicles, si hi ha gual, quanta aigua consumeix — i s'aplica igual a tots els municipis. El que varia és el tipus, la tarifa i la ponderació de cada municipi, no el perfil.
| ID | Perfil | Valor de l'habitatge (mercat) | Cotxes | Motos | Reforma amortitzada (ICIO) | Gual | Consum d'aigua (% del de referència) |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| A | Persona sola, pis petit, sense cotxe | 150000,00 € | 0 | 1 | 1000,00 € | No | 60 % |
| B | Persona sola, pis petit, amb cotxe | 200000,00 € | 1 | 0 | 2000,00 € | No | 70 % |
| C | Parella, pis mitjà, amb cotxe | 250000,00 € | 1 | 0 | 5000,00 € | No | 90 % |
| D | Parella amb fill, adossat, 2 cotxes | 312500,00 € | 2 | 0 | 8000,00 € | Sí | 100 % |
| E | Parella amb 3 fills, xalet, 2 cotxes i moto | 500000,00 € | 2 | 1 | 14000,00 € | Sí | 130 % |
A — Una persona sola en un pis petit, sense cotxe i amb una moto petita per moure's.
B — Una persona sola en un pis petit, amb un cotxe.
C — Una parella en un pis mitjà, amb un cotxe.
D — Una parella amb un fill en un adossat mitjà-petit, amb dos cotxes.
E — Una parella amb tres fills en un xalet, amb dos cotxes i una moto.
Com es calcula cada tribut
IBI
El valor de l'habitatge de l'escenari es converteix en un valor cadastral estimat multiplicant-lo pel coeficient RM = 0,5 (Ordre 14/10/1998 del BOE: el valor cadastral s'aprova, en origen, al voltant del 50% del valor de mercat). Aquest valor es pondera segons el tram de l'any de la darrera revisió cadastral del municipi (com més antiga, més s'ha allunyat del mercat actual) i, si el municipi és Barcelona o forma part de l'àrea metropolitana/capitals, s'hi aplica una ponderació extra (veure més avall). El resultat es multiplica pel tipus real d'IBI del municipi.
IVTM
El nombre de cotxes de l'escenari × la tarifa real del municipi per a la categoria "més de 20 CV" (els cotxes normals d'avui), més el nombre de motos × la tarifa de la categoria assignada a l'escenari — totes dues amb les tarifes reals que ja publica la fitxa del municipi. És susceptible de tenir bonificacions per ordenança que aquí no es contemplen — vehicle elèctric/híbrid, antiguitat (vehicle històric), discapacitat... — consulta la teva ordenança municipal si hi podries tenir dret.
ICIO (Impost sobre obres)
L'import de la reforma de l'habitatge (base imposable) × el tipus real d'ICIO del municipi, amortitzat en 10 anys perquè és un tribut puntual (només es paga quan es fa una obra), no anual com la resta.
Escombraries
El valor representatiu real que ja publica la fitxa del municipi — no varia entre escenaris. És el mateix per a totes les llars perquè la majoria de municipis encara no tarifen per superfície o consum individual. Com hi ha múltiples sistemes de tarifació i descomptes (per ús de deixalleria, per compostatge, per família nombrosa...), s'intenta aplicar l'escenari més comú als càlculs — però n'hi ha on la quota real es pot reduir molt si es compleixen els requisits.
Guals / passos de vehicles
Si l'escenari té gual (perfils D i E), el valor representatiu real del municipi — inclosos els casos on l'ordenança fixa una fórmula amb un factor que varia cas a cas (p. ex. segons carrer): aleshores es mostra el valor triat com a representatiu, marcat com a aproximat (~), no s'amaga. Només es marca «no aplica» quan de debò no hi ha cap xifra, ni tan sols aproximada — típicament a Barcelona i l'àrea metropolitana, on el gual tradicional (una entrada de cotxes senyalitzada a la vorera) sovint no es tradueix en un cost estimable per a un pis en un edifici dens.
Clavegueram i sanejament / Aigua
Aigua i clavegueram s'escalen segons el percentatge de consum d'aigua de l'escenari sobre el consum de referència (144 m³/any, el mateix que fa servir l'Agència Catalana de l'Aigua per publicar els seus preus). Aigua només compta el subministrament i el cànon autonòmic (no el clavegueram, per no comptar-lo dues vegades: té la seva pròpia línia). Quan un municipi no té dada de clavegueram, es tracta com a 0 € en tots els escenaris — una decisió pròpia d'aquest comparador, diferent del criteri general del projecte de mostrar "sense dada".
Ponderació del valor cadastral
El valor cadastral es congela a la darrera revisió, però el valor de mercat continua movent-se. Com més antiga és la revisió d'un municipi, més s'ha allunyat el seu valor cadastral del 50% real que marca la llei — i Barcelona i l'àrea metropolitana, a més, han vist el seu mercat revalorar-se per sobre de la mitjana catalana des de la seva darrera revisió.
Tram segons l'any de la darrera revisió cadastral (tots els municipis)
| Darrera revisió cadastral | Percentatge del valor de mercat que s'estima com a valor cadastral |
|---|---|
| Abans de 2000 | 18 % |
| 2000 – 2014 | 30 % |
| 2015 – 2020 | 33,7 % |
| 2021 en endavant | 36,3 % |
A l'àrea metropolitana es paguen dues taxes de residus
Als 36 municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, qui viu en un habitatge en paga dues: la del seu ajuntament i la taxa metropolitana de tractament de residus (TMTR), que recapta l'AMB i que arriba amb el rebut de l'aigua. Aquí es publica la suma, perquè és el que es paga, i la nota de cada municipi diu quant és cadascuna. La TMTR també depèn del tipus de subministrament i del consum d'aigua; s'agafa la mateixa combinació que a la resta del càlcul (habitatge de tipus A/B-C i el consum de referència). Els tipus d'habitatge d'aquesta tarifa no són categories cadastrals: són el cabal nominal de l'escomesa, segons el Codi tècnic de l'edificació.
L'habitatge de l'escenari no val el mateix a tot arreu
Els escenaris parteixen d'un habitatge d'un valor concret —per exemple, 250.000 €— i el mateix a tots els municipis. Això, tal qual, desvirtua la comparació de l'IBI: un pis de 250.000 € no és el mateix a Barcelona que a un poble de l'Anoia, i en segons quin municipi directament no existeix. Per això el valor de l'habitatge s'ajusta al preu real de cada municipi abans de calcular res.
L'ajust és la meitat de la desviació del municipi respecte de la referència, i no pot passar de ±50%: si en un municipi l'habitatge val el doble que a la referència, el de l'escenari puja un 50%, no un 100%. És una aproximació deliberada, pensada per acostar-se al tipus d'habitatge que existeix a cada lloc sense fer saltar la comparació.
El preu surt de les compravendes registrades que publica la Secretaria d'Habitatge de la Generalitat a partir del Col·legi de Registradors de la Propietat, en euros per m² construït. La referència és la mediana dels municipis amb preu propi.
Dos límits que val la pena saber: només 358 dels 947 municipis tenen prou compravendes registrades per publicar preu propi — per a la resta es fa servir el de la seva comarca, de la mateixa font. I per a cada municipi es fa servir el darrer exercici amb dada, no necessàriament el que estiguis mirant: un preu de venda no salta de cop d'un any a l'altre, i així cap municipi es queda sense ajust per no haver tingut compravendes un any concret.
Barcelona
Ponderació extra: +20 %. Barcelona ciutat ha tingut una revaloració de mercat clarament per sobre de la mitjana catalana des de la seva darrera revisió cadastral (2018) — zona centre/eixample especialment. Sense índex precís encara, factor provisional.
Àrea metropolitana de Barcelona i capitals de província
Ponderació extra: +8 %. L'àrea metropolitana de Barcelona i les capitals de província tenen mercats més tensionats que la mitjana de Catalunya (menys stock, més demanda), encara que menys extrem que Barcelona ciutat mateixa.
Veure els municipis afectats (38 municipis)
- Badalona
- Badia del Vallès
- Barberà del Vallès
- Begues
- Castellbisbal
- Castelldefels
- Cerdanyola del Vallès
- Cervelló
- Corbera de Llobregat
- Cornellà de Llobregat
- Esplugues de Llobregat
- Gavà
- Girona
- Hospitalet de Llobregat, l'
- Lleida
- Molins de Rei
- Montcada i Reixac
- Montgat
- Pallejà
- Palma de Cervelló
- Papiol
- Prat de Llobregat, el
- Ripollet
- Sant Adrià de Besòs
- Sant Andreu de la Barca
- Sant Boi de Llobregat
- Sant Climent de Llobregat
- Sant Cugat del Vallès
- Sant Feliu de Llobregat
- Sant Joan Despí
- Sant Just Desvern
- Sant Vicenç dels Horts
- Santa Coloma de Cervelló
- Santa Coloma de Gramenet
- Tarragona
- Tiana
- Torrelles de Llobregat
- Viladecans
Cobertura real avui
Els escenaris A, B i C (sense gual) estan complets a 554/947 municipis. Els escenaris D i E (amb gual) estan complets a 129/947 municipis.
Anar al comparador de municipis
Cada tribut, un per un
Aquí s'explica com obtenim la nostra xifra de cada tribut i què hi queda fora. Si el que vols saber és què és cada tribut i qui el decideix, això és a la pàgina de cada tribut.
IBI
Ve de tres fonts creuades: el tipus (%) del Ministeri d'Hisenda, contrastat amb l'ordenança municipal quan la tenim; el valor cadastral del Cadastre; i la quota íntegra de l'Idescat, que surt del Cadastre.
El rebut que publiquem és el d'un habitatge, i això és una decisió amb conseqüències. Un «rebut» del Cadastre és una unitat cadastral, no una llar: un pis, la seva plaça de pàrquing i el seu traster són tres rebuts. Als municipis catalans només el 63% de les unitats urbanes són habitatge (mediana); la resta són garatges, trasters, locals, naus i solars, que tenen valors molt més baixos o molt més alts i desvirtuen qualsevol mitjana. Per això fem servir l'estadística del Cadastre desglossada per ús i ens quedem només amb el residencial.
Hi ha una segona correcció, menys visible. La quota es calcula sobre la base liquidable, però la font publica la base imposable, i les dues només coincideixen quan el municipi no té una revisió cadastral recent: els arts. 67-70 del text refós de la Llei d'hisendes locals hi apliquen una reducció que es va desmuntant en nou anys. A 866 dels 922 municipis amb dada no hi ha reducció vigent i el càlcul és directe; als 56 restants apliquem la reducció del municipi sencer i la xifra va marcada com a aproximada.
Dos límits que cal saber: és una mitjana, no el que paga una família concreta, i els valors d'habitatge estan esbiaixats cap amunt, així que la mitjana va per damunt de la casa típica. I és la quota íntegra, abans de bonificacions (família nombrosa, energies renovables, VPO...), que poden abaratir molt el rebut real.
IVTM
Tarifa oficial del Ministeri d'Hisenda per a cada categoria de vehicle. Com a xifra representativa fem servir turismes de més de 20 cavalls fiscals, que són els cotxes corrents d'avui. La taula sencera de categories és a la fitxa de cada municipi. No hi entren les bonificacions per vehicle elèctric, híbrid, històric o per discapacitat: són d'ordenança i encara no les hem extretes una per una.
ICIO (Impost sobre obres)
Tipus oficial del Ministeri d'Hisenda. És un tribut puntual —només es paga quan es fa obra—, així que a la fitxa surt el tipus i als escenaris s'amortitza en deu anys per poder-lo sumar amb els anuals. Tampoc hi entren les bonificacions d'ordenança (accessibilitat, energies renovables).
Escombraries
No hi ha cap font central: surt d'anar a buscar l'ordenança fiscal de cada ajuntament, un per un, al butlletí oficial de la província o a la mateixa web municipal. Per això la cobertura és parcial i creix a poc a poc.
La xifra que publiquem és la d'una llar corrent, i escollir-la té truc: moltes ordenances tenen desenes d'epígrafs i el més car sovint no és un habitatge (allotjament turístic, habitatge compartit, penalització per no participar en la recollida). Quan una ordenança té part fixa i part variable segons com de bé es recicla —el que es diu pagament per generació— publiquem el que paga una llar que fa servir el servei amb normalitat, que en totes les ordenances que hem vist és la part fixa amb la variable a zero, i ensenyem la taula de trams sencera a la fitxa. Publicar el tram de qui no participa seria tarifar tot el poble com si ningú reciclés.
Un efecte que val la pena saber: aquests trams compten aportacions, no quilos. Una segona residència que s'usa quatre caps de setmana genera molt poca brossa i, precisament per això, cau al tram de participació deficient i paga el màxim; una llar que baixa el cubell cinquanta vegades l'any no paga res de part variable. El sistema mesura adhesió al servei, no generació, encara que el nom digui una altra cosa.
Els descomptes que s'han de demanar no els apliquem. Si l'ordenança rebaixa la quota per portar residus a la deixalleria, per domiciliar el pagament o per qualsevol gestió que s'hagi de fer expressament, ho expliquem però no ho descomptem de la xifra: no tothom ho demana, i donar-ho per fet abarateix el rebut de qui no ho ha fet. El que publiquem és el rebut de qui no ha demanat res. Als 36 municipis de l'Àrea Metropolitana s'hi suma la taxa metropolitana de tractament (TMTR), que arriba dins del rebut de l'aigua però no és un càrrec de l'aigua: la fitxa ho desglossa.
Guals / passos de vehicles
Mateixa via que residus: ordenança municipal, un ajuntament cada vegada, i és el tribut amb menys cobertura de tots.
La xifra és la d'un gual de 3 metres, que és l'amplada d'un garatge d'habitatge corrent. No és una mitjana que ens hàgim inventat: de les ordenances que fixen un llindar en metres, gairebé tres de cada quatre fixen exactament aquest, i moltes el cobren com a mínim facturable encara que la porta sigui més estreta. Per això la donem per bona com a generalització i no la marquem com a aproximada.
Quan la tarifa depèn a més de la categoria fiscal del carrer —i aleshores el mateix gual val el doble a dues adreces diferents— no hi ha un import únic honest: es publica el valor representatiu marcat com a aproximat i amb el rang sencer, o no es publica.
Compte amb el «dret de connexió», que és un pagament d'una sola vegada i no una quota anual — confondre'ls és l'error que més cops hem hagut de corregir aquí. El segon més freqüent és publicar la tarifa per metre com si fos l'import de l'any.
Clavegueram i sanejament
Dues fonts. La primera és l'ordenança municipal, i mana sempre que la tinguem. La segona és l'Observatori del preu de l'aigua de l'Agència Catalana de l'Aigua, que publica un €/m³ de clavegueram per municipi; el convertim a euros l'any amb el consum de referència de 144 m³, que és el que fa servir la mateixa ACA. Aquesta segona via és la que ha permès passar de poc més de cent municipis a gairebé tots, i va marcada amb la seva font: no diem que ve d'una ordenança que no hem vist.
Uns quants municipis no cobren un import ni un €/m³ sinó un percentatge sobre l'IBI. Aquests no tenen un número únic honest, així que a la fitxa se'n publica la fórmula i l'import només es calcula dins dels escenaris, on l'habitatge sí que està definit.
Aigua
Observatori del preu de l'aigua de l'Agència Catalana de l'Aigua: preu total per m³ (subministrament + cànon), convertit a euros l'any amb el consum de referència de 144 m³. És una font oficial i auditada amb cobertura completa des del 2018, per això neix ja com a dada validada i no com a extracció. On es publica el desglossament, el clavegueram va a la seva pròpia línia per no comptar-lo dues vegades.
Les fonts, detallades
Totes són públiques i totes es poden comprovar. A cada fitxa, la font concreta va al costat de la xifra; aquí hi ha la llista sencera amb què agafem de cadascuna.
| Font | Què n'agafem | Qui la publica |
|---|---|---|
| Ordenances fiscals municipals | Residus, guals, clavegueram i el tipus d'IBI quan la tenim. És la font original i mana sobre la resta. | Cada ajuntament, via els butlletins oficials de província i les webs municipals |
| Ministeri d'Hisenda | Tipus d'IBI, tarifes d'IVTM, tipus d'ICIO i any de l'última revisió cadastral, sèrie 2015-2025. | Ministeri d'Hisenda, Secretaria General de Finançament Autonòmic i Local |
| Cadastre — estadística del Cadastre Immobiliari Urbà | Unitats urbanes i valor cadastral desglossats per ús (residencial, garatge, comercial, industrial, solar...), per municipi i any. És el que permet publicar el rebut d'un habitatge i no la mitjana de tot. | Direcció General del Cadastre |
| Idescat — IBI urbà | Quota íntegra, base imposable i nombre de rebuts per municipi. D'aquí surt la reducció cadastral que s'aplica a cada municipi. | Institut d'Estadística de Catalunya, a partir del Cadastre |
| Observatori del preu de l'aigua | Preu de l'aigua i del clavegueram en €/m³ per municipi, i el consum de referència de 144 m³/any. | Agència Catalana de l'Aigua (ACA) |
| Municat | El padró d'ens locals: els 947 municipis, comarca, província, població i les dades de contacte de cada ajuntament. | Generalitat de Catalunya, Direcció General d'Administració Local |
| Compravendes registrades | Preu de venda per m² construït, que serveix per ajustar el valor de l'habitatge dels escenaris a cada municipi. | Secretaria d'Habitatge de la Generalitat, a partir del Col·legi de Registradors |
| IPC | Índex de preus de consum de Catalunya, per poder dir si una pujada ho és també en termes reals. | INE / Idescat |