Altres webs amb què ens relacionem o que ens semblen d'interès. Són poques i triades a dit: aquí no hi ha cap web per haver pagat, ni cap enllaç d'afiliació. Quan tenim alguna relació amb qui hi ha darrere, ho diem dins de la seva targeta.
Aquest projecte no té publicitat, ni afiliació, ni patrocinadors. Aquesta pàgina tampoc.
Transparència i dret a saber
La nostra relació amb ells: cap de formal. Els vam demanar
permís per posar-los aquí i ens el van donar. No hi ha diners pel mig, ni enllaços d'afiliació,
ni cap altra cosa que una admiració que ve de lluny.
Civio és una fundació ciutadana sense ànim de lucre, nascuda el 2012 a Madrid
i finançada per socis i donants, que es dedica a una sola cosa dita de moltes maneres: vigilar
el poder i tenir cura d'allò que és públic. Ho fan amb periodisme de dades, amb eines que
qualsevol pot fer servir —d'on van els impostos, quins indults es concedeixen, quins contractes
s'adjudiquen— i, quan cal, amb plets: han portat administracions als tribunals
perquè publiquessin el que la llei ja les obligava a publicar, i els han guanyat.
Per què són aquí. Fa més de deu anys que reclamen que les dades de les
administracions siguin de debò públiques: van empènyer la Llei de transparència del 2013, van
obrir el camí perquè qualsevol persona pogués demanar informació a l'Administració i van
aconseguir, davant del Tribunal Suprem, que es fes públic el codi d'un programa amb què
l'Estat decidia qui tenia dret a un ajut. Sense aquesta feina de fons, feta durant anys i
sovint a contracorrent, una web com aquesta —que viu de llegir ordenances fiscals i dades
d'Hisenda que algú va haver d'exigir que es publiquessin— segurament avui no seria possible.
El que nosaltres fem amb els rebuts municipals de Catalunya és petit al costat
del que fan ells. Però és de la mateixa família: agafar una dada pública que ningú mira, posar-la
a l'abast de tothom i explicar d'on surt.
civio.es →
Registre de jornada laboral
La nostra relació amb ells: compartim desenvolupadors.
Ho diem perquè toca dir-ho — no ens paguen per ser aquí, ni hi ha cap comissió pel mig.
Resol una obligació legal concreta: l'article 34.9 de l'Estatut dels Treballadors,
que obliga tota empresa a registrar la jornada, conservar-la quatre anys i tenir-la a disposició
de qui hi treballa. Està pensat per a empreses petites, que són les que se solen trobar amb
aquesta obligació i sense cap sistema per complir-la.
El que ens interessa de veritat és com tracten el registre, perquè és el
mateix problema que tenim nosaltres amb un altre tipus de dada. Un fitxatge, un cop fet, no es pot
modificar ni esborrar: cada marca va encadenada a l'anterior, de manera que alterar-ne
una trencaria la cadena just en aquell punt i es veuria. Quan cal corregir alguna cosa —i sempre
cal, la gent s'oblida de fitxar—, la correcció no substitueix el registre original: hi queden
tots dos, i la correcció porta motiu, autor i data. L'hora la posa el servidor en UTC, mai el
rellotge del mòbil de ningú.
Aquí fem el mateix amb les ordenances fiscals, per la mateixa raó de fons: quan algú corregeix
una xifra d'un ajuntament, l'anterior no desapareix, queda a l'historial amb qui la va canviar i
per què. Una dada que es pot canviar sense deixar rastre no serveix per discutir amb ningú, ni
davant d'una inspecció ni davant d'un veí que et diu que el seu rebut no diu això.
També és honest dir què no fan, perquè és part del disseny: no hi ha
biometria, ni geolocalització, ni aplicació que calgui instal·lar al mòbil personal de ningú.
ficharpyme.es →
Webs gratis per a entitats petites
La nostra relació amb ells: compartim desenvolupadors i
les ganes de fer coses útils per a la gent. Ho diem perquè toca dir-ho: no hi ha diners pel mig,
ni comissions, ni res a canvi de ser aquí.
Fa webs noves, a mida i gratis per a entitats petites sense ànim de lucre de
localitats properes —associacions, AMPA, protectores, esplais, reptes solidaris— que no tenen web
o en tenen una de vella que ningú actualitza. Les manté en línia any rere any, en català i
castellà, sense publicitat i sense lletra petita. L'entitat hi posa el permís i la revisió; ells,
la feina. I cada web de la xarxa enllaça les altres, perquè qui en coneix una en descobreixi unes
quantes més.
El que ens agermana és la manera de treballar. L'entitat els passa el que té,
tal com estigui, i la IA en fa una primera versió; després hi passen persones que la revisen i
l'afinen. Aquí fem el mateix amb les ordenances fiscals: la màquina llegeix i proposa, però cap
xifra arriba a la web sense que una persona l'hagi mirada contra el document.
Ells mateixos ho diuen sense embuts: no és gaire, és un granet de sorra. Però
per a una entitat que a internet gairebé no existeix, és una adreça on dir qui és i què fa.
granetdesorra.cat →
Repte solidari amb nas vermell
La nostra relació amb ells: compartim desenvolupadors i
les ganes d'ajudar la gent. La seva web forma part de Granet de Sorra. No hi ha diners pel mig
ni res a canvi de ser aquí.
És el repte solidari d'en Francesc Esteve, dels Hostalets de Pierola: cada any
camina un tram del Camí de Santiago francès amb el nas de pallasso posat, i cada quilòmetre és
una excusa per explicar la feina de Pallapupas —l'ONG de pallassos d'hospital que
porta somriures als hospitals des de l'any 2000— i demanar una micro-donació a qui es troba pel
camí. Ja en porta dotze edicions.
El repte va més enllà del Camí: hi ha guardioles als comerços amics, ballades de gegants i la
caminada i cursa solidària La Gran Nassada, que es fa el 31 de desembre als
Hostalets de Pierola. Qualsevol hi pot participar amb una donació petita o enviant la seva foto
amb el nas vermell.
No té res a veure amb els rebuts municipals, i no cal: és gent propera que
fa una cosa bona, i aquí ho volem dir.
riuadadenassos.granetdesorra.cat →